Vells amigues tornen a apareixer,
en el meu camí tan inesperat.
Unes amigues que no volia veure,
i que ara no mels puc treure.
Ja vaig tenir problemes amb vosaltres,
perque tornau a mi?
Ja us vaig deixar plantades!
perque cony hem molestau?
I sense adonar-nos ja tornam
a ser un un cop més.
i sense adonar-nos, hem fas mal
un cop mes.
I si hem fas tant de mal,
i si jo t'odio tant,
perque cony et venc a cercar?
perque cony sempre ets allà...
Aquell lloc on sempre et venc a cercar,
aquell amic que sempre ens junta als dos.
una espècie de "celestino" del mal,
que només mira per uns cuants calers.
Amb aquell vestit blanc,
sembles tant bona atlota.
Aquella arma blanca,
que només hem fas sangrar!
Recurresc a tu cuant més ho necesit,
i després ets tu qui no vols partir!
Fora del meu cos!
Vull ser jo!
El teu mal es permanent,
ningú hem curara del teu mal.
el mal que mas fet no te preu,
res mai cicatritzarà aquesta ferida.
Ens vam jurar l'amor etern,
tu i jo devant un mirall,
amb llums que voltaven per el cel,
dins un cotxe que no era nostre.
Cada pas en fals que faig,
tu hem fas mal amb la teva arma
una arma blanca pitjor que un ganivet
tu m'allunyes de la realitat.
tu hem mates a poc a poc.
