Fotos de carnaval!!

Ueeepa! ja son aqui! ja han arribat!!! ses fotos de carnaval....

aqui teniu un avance:

si voleu acabar de veure les fotos... estan penjades al meu space del msn:

http://pepebitruband.spaces.live.com/

Atlots... molt de trui... i espera k ara torna a venir un pontet meeeel!!!

La posada de los muertos - Mago de Oz

Feia temps que no postejava, i mira ja que ahir vaig sentir aquesta cançó i sa veritat me va encantar ^^ es de mago de oz... en txus es tot un poeta i l'admir molt sincerament.

Alza tu cerveza, Brinda por la libertad
Bebe y vente de fiesta
El infierno es este bar.

Si has perdido el rumbo escúchame,
Llegar a la
meta no es vencer,
Lo importante es el camino y en él,
Caer, Levantarse,
Insistir, Aprender.

Si has perdido un beso en un adios,
o huyes de
un destino que te nego,
la oportunidad de ser feliz,
ven con nosotros
estamos aquí.

En esta posada los muertos cuentan su vida y se ríen
de quien estando vivo desea estar muerto,
en el más allá nunca dan de
beber.

Alza tu cerveza, Brinda por la libertad
Bebe y vente de
fiesta
y a la muerte enborrachala!

Alza tu cerveza, Brinda por la
libertad
Y que el cielo te espere,
Pues el infierno es este bar.

Si la noche es tan oscura que,
Ni tus propias manos consigues ver,
Ten seguro que amanecerá,
Y mientras tanto te invito a mi bar.

En mi taberna los muertos cuando amanece se van a infringir
duros
castigos y oscuros tormentos
a los que no quieren ni dejan vivir.

Alza tu cerveza, Brinda por la libertad
Bebe y vente de fiesta
y
a la muerte enborrachala!

Alza tu cerveza ven y brinda por vivir,
Juntemos nuestras copas,
Esta noche es para tí.

Alza tu cerveza,
Brinda por la libertad
Bebe y vente de fiesta
y a la muerte
enborrachala!

I per acabar faré una cita de un trosset de una canço de mago de oz també, titulada mañana empieza hoy, aqui el teniu:

Nunca es tarde, Nunca te rindas,
Desaste del miedo, Mañana empieza hoy
Nunca es fácil ser uno mismo,
Nunca abandones, Mañana empieza hoy.

Més endevant ja publicare un post comentant es cap de setmana... que ha estat una passada xD

i vaig a dinar k hi ha fam!!!!!! xD

Desfase de 3 dies...

3 vespres de desfase desenfrenat....
dijous vespre:
Intento de sortir per gomila... tot tancat T_T varem acabar a nes pinzell i posteriorment, gran cego a nes pisito, he capel?
Hores dormides: 4
Divendres vespre:


Gran desfase a gomila, acabant a les 7 des dmati gat com una sopa a nes pisito, gran ballades dins es casino jajajaj


Disabte vespre...


CARNAVAL


Rubias de bote, xoxo morenote!!
SOMOS LAS XICAS DE LIMPIEZA DE LOGROÑO
TODO LO LIMPIAMOS CON EL COÑO!

2n premi des vespre, molt currats els de bola de drac, vos ho mereixieu ^^, Enorabona a tots els participants...
Si teniu ca vostre bruta, avisaume! xD

Abraços gratis a gent que realment ho necessita

Bé, m'agradaria donar la enorabona a tota la gent que va a donar els "abrazos gratis" ja que ho trob una manera molt bona de "compartir" i "repartir" felicitat, però ahir ho vaig estar pensant i perque cal repartir abraçades a gent que esta caminant per els carrers? perque repartir abraçades a gent que es capaç de sortir al carrer? perque repartir abraçades a gent que surt acompanyada al carrer?

Atlots propós fer això mateix, pero a la gent que REALMENT ho NECESITA, i no a la gent per ferse cuatre rialles, anem a sacrificarmos un poc per repartir unes cuantes rialles, per donar esperança a algú que ja la ha perduda, per donar ilusions a n'aquells que ja no en tenen.

Molts de voltros ja sabreu per on van els tirs, per els qui no, la meva idea es basaria en anar a repartir abraçades als hospitals, per exemple a oncologia (Gent amb cancer), ja que no es contagiós... i es gent que ja no te esperances.
O a alguna residencia de gent major, gent condemnada a la soletat i que crec que ens recordarien durant el que els hi queda de vida.

Atlots, si esteim aqui ens podem considerar afortunats, clar que sempre alguns estan pitjor que altres, pero no podeu comparar l'abraçada que podem necesitar nosaltres amb les abraçades que poden haver de menester tota aquella gent...

Gràcies als solidaris que heu llegit la parrafada, m'agradaria que deixesiu la vostra opinió, i m'agradaria seguir endevant amb el projecte

Mariejats

Un gran grup que vaig deixar ja fa algun temps, i mira tenia ganes de dedicarlis un post del meu blog, ja que se varen portar de puta mare amb jo ;)

Sort atlots

Bon vespre!

Bé, ahir va ser un dels vespres que dius.... m'ho vaig passar de puta mare! pero... RAIMON,LUCH,MARIA I BOSC ME CAG EN VOLTROS!!! jajajajaj, això de tirarme a sa puta cuarentona me va arribar a rallar!! jajajaj, i Raimon, que no som vip de lademence ostia! que després se me fua! xD

Botella de visky 10€
Sopar de una pilota d'arrós estovat amb grumos 5€
Que una cuarentona te tiri es trastos a tu i es teus amics, i es teus amics facin un rebot cap a tu no te preu!!!

Molt bon vespre atlots... pero m'han dit que el pub va tancar a les 6!!! cagondena haviem d'haver quedat mes xD

i per acabar... lo unic que no m'ha fallat mai...

---

WHISKY BARATO(Fito y los Fitipaldis)

---

Cuando ya no sirven las palabras

Cundo se ha rajado la ilusión

me emborracho con whisky barato

a ver si me escuece el corazón

Quiero ser tan duro como el hierro

pero me derrito con tu olor.

Quise hacer un cielo en el infierno

a ver si acertaba por error

Ya no queda nada entre tu y yo

ya no queda nada entre los dos (bis)

Cada cual que siga su camino,

cada cual que baile su canción.

Tú destino dicen ya está escrito,

el mío tengo que escribirlo yo

Y de tu cariño, de tu amor, de tu alegría

de tu calor de vida mía, de te quiero tanto,

al final, lo único que me quedó es la canción

que estoy cantando

Ya no queda nada entre tu y yo

ya no queda nada entre los dos (bis)

Recluit

Recluit a n'aquesta presó sense sostre, on tota la tempesta hem fa sofrir, ja que ni tant sols hem deixa sortir ni per a anar al meu llit. Aquesta tempesta que cada cop es més forta i que no s'acaba mai.

Abans el sol brillava, el terra era verd i florit i de la nit al dia la meva vida fa un gir.

I ara recluït a n'aquesta presó, fangosa, homida i amb olor a passat on ademés de ploure llampega fort a sobre meu

I sense adonarmen, els problemes van augmentant i la meva vida es va enfonsant dins aquesta terra, dins la presó que jo mateix he construït... Vells recors hem passen per el cap i de moltes coses me n'arrepenteixo pero el fet, fet està. Les coses es refreden i ara estic massa enfonsat com per recuperarme. Necessit una mà que hem tregui d'aquest fang que ja hem tapa la cintura, una mà que estiri en força, una mà que jo vaig traicionar.

Cuan arribarà aquesta ma?
Conseguirà arribar a temps?
Conseguirà treurerme de la presó?
Conseguira fer tornar a sortir el sol?

El fang ja hem tapa el pit, perdo totes les esperances. No para de tronar, jo crit amb força que s'aturi, però no aconseguesc fer res, només veig el cel cada cop mes negre, i ningú compareix. Hem sento sol en aquest caminar, aquest darrer caminar cap a dins la terra. I sense adonarme'n, el fang hem cobreix tot el coll.

Només es veu el meu cap, que continua enfonsant-se...


...
Perque en moments dificils ha de venirse tot avall?
perque en moments dificils ha de passar el que no havia passat mai?
perque en aquests moments et sents sol?
perque he començat a escriure aquesta torrada?
perque he acabat fent aquesta reflexió?
perque...
perque...
...

Recluit dins la meva presó sense sostre.