Recluit

Recluit a n'aquesta presó sense sostre, on tota la tempesta hem fa sofrir, ja que ni tant sols hem deixa sortir ni per a anar al meu llit. Aquesta tempesta que cada cop es més forta i que no s'acaba mai.

Abans el sol brillava, el terra era verd i florit i de la nit al dia la meva vida fa un gir.

I ara recluït a n'aquesta presó, fangosa, homida i amb olor a passat on ademés de ploure llampega fort a sobre meu

I sense adonarmen, els problemes van augmentant i la meva vida es va enfonsant dins aquesta terra, dins la presó que jo mateix he construït... Vells recors hem passen per el cap i de moltes coses me n'arrepenteixo pero el fet, fet està. Les coses es refreden i ara estic massa enfonsat com per recuperarme. Necessit una mà que hem tregui d'aquest fang que ja hem tapa la cintura, una mà que estiri en força, una mà que jo vaig traicionar.

Cuan arribarà aquesta ma?
Conseguirà arribar a temps?
Conseguirà treurerme de la presó?
Conseguira fer tornar a sortir el sol?

El fang ja hem tapa el pit, perdo totes les esperances. No para de tronar, jo crit amb força que s'aturi, però no aconseguesc fer res, només veig el cel cada cop mes negre, i ningú compareix. Hem sento sol en aquest caminar, aquest darrer caminar cap a dins la terra. I sense adonarme'n, el fang hem cobreix tot el coll.

Només es veu el meu cap, que continua enfonsant-se...


...
Perque en moments dificils ha de venirse tot avall?
perque en moments dificils ha de passar el que no havia passat mai?
perque en aquests moments et sents sol?
perque he començat a escriure aquesta torrada?
perque he acabat fent aquesta reflexió?
perque...
perque...
...

Recluit dins la meva presó sense sostre.