lunes, 15 de enero de 2007

El fin del camino -Mago de oz


Donde la lluvia nace
y la luna flirtea,
con mi mala estrella,
aún sigo pensando en ti.

Quién me vende un alma
y me presta esperanza
pues es el fin del camino
y no sé a dónde ir
y no sé a dónde ir
si no es sin ti.

Oigo que lloras nena
y no te puedo abrazar
no dejes que entre estas maderas
mi palabra puedan enterrar

Mientras oigo los últimos rezos
me llevo guardados tus besos
y que me quiten ésta jodida cruz
y en su lugar pongan tus pechos

Quién me vende un alma
y me presta esperanza
pues es el fin del camino
y no sé a dónde ir

Más amargo que la muerte
es no poder volverte a ver
yo no he elegido perderte
hay un vacío que ha violado mi fé


Es el fin del camino y nose a donde ir ni que serà de mi.

3 comentarios:

Marisol dijo...

El senyor Pepe amb blog... Això no m'ho esperava,xDDD

Com veus jo també en tenc, jejeje. Tinc curiositat de que escriuràs per aquí.

T'estaré observant!

servo dijo...

Jesús de Chamberí y La Leyenda de la Mancha són els CDs que personalment crec que més destaquen de la extensa discografia de Mago de Oz.

Aquesta cançó és simplement brutal, aconsegueix transmetre un clar sentiment d'impotència a qui l'escolta. En Txus és un poeta nato, i la resta del grup uns grans intèrprets i compositors.

TCL_ZIP dijo...

Servo, estic amb tu ^^ he de reconeixer que les cançons den txus sempre impacten ben dins ^^